El guardó reconeix el compromís de l’Escola amb la recuperació i la transmissió dels tocs manuals de campanes i l’activació del patrimoni campaner.

L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas «Llorenç Llongarriu» ha estat guardonada amb el Premi Antoni Carné de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català en la categoria de projecte. El jurat ha valorat el compromís d’aquesta iniciativa conjunta de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya i l’Ajuntament de la Vall d’en Bas amb la recuperació i la transmissió dels tocs manuals de campanes, així com la incorporació de projectes d’activació patrimonial al programa formatiu.

El lliurament va tenir lloc el divendres 6 de novembre al Palau del Parlament de Catalunya. El director de l’Escola, Xavier Pallàs, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, Lluís Amat, van recollir el guardó de mans del president del Parlament, Josep Rull, i de la presidenta de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, Rosa Maria Provencio. A l’acte també hi van assistir la consellera de Cultura i la directora de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, el president de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya i descendents de Llorenç Llongarriu, el campaner que dona nom a l’Escola.

Des de la seva creació, el 2023, l’Escola ofereix una formació integral a alumnes d’arreu de Catalunya, que combina la pràctica campanera amb coneixements artístics, musicals, històrics i etnològics. L’alumnat també aprèn a documentar els tocs tradicionals a partir de fonts orals i documentals i a avaluar l’estat de conservació de les campanes i els campanars. D’aquesta manera, la formació proporciona eines perquè els alumnes contribueixin a recuperar, conservar i donar continuïtat al patrimoni campaner dels seus municipis.

La segona sessió del curs s’ha centrat en el perfeccionament de les tècniques del toc manual de campanes. A la part pràctica, impartida pel professor Xavier Pallàs, els alumnes del primer nivell han començat a aprendre les tècniques de vogar i asseure les campanes, mentre que els del segon nivell han treballat les passades dobles. Aquest exercici els ha permès posar en pràctica els coneixements adquirits interpretant el toc de difunts de Malla.

La sessió també ha comptat amb una part teòrica a càrrec de Daniel Vilarrúbias, que ha explicat les principals característiques del toc manual de campanes a Catalunya i les ha comparat amb les d’altres tradicions campaneres europees. Una aproximació que ha permès identificar millor els trets propis de la tradició catalana i situar-la en el context més ampli de les pràctiques de toc manual d’arreu d’Europa.

L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas ha iniciat la quarta edició del curs de formació de campaners. La principal novetat d’aquest any és l’oferta de dos nivells formatius: un de primer nivell, adreçat a persones que volen iniciar-se en el món de les campanes i del toc manual, i un segon nivell, pensat per a alumnes que ja han cursat la formació inicial en edicions anteriors i que volen aprofundir en el domini de les tècniques del toc manual.

En total, aquest curs compta amb 24 alumnes, distribuïts equitativament entre els dos nivells. Com ja és habitual, l’Escola continua atraient participants d’arreu del país. En aquesta edició hi ha alumnes procedents de les quatre demarcacions catalanes i de catorze comarques diferents, fet que posa de manifest l’interès creixent pel coneixement i la pràctica del toc manual de campanes.

La primera sessió del primer nivell es va estructurar en dues parts. La primera, de caràcter teòric, va tenir lloc a l’Espai de Natura i Cultura Can Trona, on es va abordar la campana des de les diferents dimensions que la converteixen en un element patrimonial: l’artística, l’artesanal, la simbòlica i la immaterial. També es va reflexionar sobre la situació de vulnerabilitat en què es troba aquest patrimoni i sobre la necessitat de treballar activament per garantir-ne la continuïtat. La segona part de la jornada es va desenvolupar al campanar de Sant Romà de Joanetes. En aquesta primera pràctica, els alumnes van començar a familiaritzar-se amb les campanes i a aprendre diversos tocs civils i religiosos que s’interpreten mitjançant batallades.

Paral·lelament, els alumnes del segon nivell van iniciar el treball pràctic centrat en el perfeccionament de les tècniques de vogar i asseure les campanes. L’objectiu és millorar el control del moviment i adquirir la destresa necessària per aconseguir asseure una campana sense haver-la de frenar amb el topall. També, els alumnes van aprendre a interpretar el repic e festa de Sant Romà de Sau, recollit durant la missió de recerca que ha fet Xavier Pallàs a Osona per eleborar l’Inventari de Tocs Manuals de Campanes d’aquesta comarca.

L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas «Llorenç Llongarriu» ha estat guardonada amb el Premi Previsora General al Projecte de l’Associacionisme Cultural Català, en el marc dels IX Premis Antoni Carné. El jurat ha valorat especialment aquesta iniciativa conjunta de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya i l’Ajuntament de la Vall d’en Bas pel seu compromís amb la recuperació i la transmissió dels tocs manuals de campanes, així com la incorporació de projectes d’activació patrimonial en el programa formatiu.

El guardó es lliurarà el divendres 30 d’octubre, a les 18 h, al Palau del Parlament de Catalunya, en un acte que comptarà amb la participació del president del Parlament, Josep Rull, i de la consellera de Cultura, Sònia Hernández Almodóvar.

L’Escola aposta per una formació integral que combina la pràctica campanera amb coneixements artístics, musicals, històrics i etnològics. Els alumnes també aprenen a documentar els tocs tradicionals mitjançant fonts orals i documentals i a avaluar l’estat de conservació dels campanars i les campanes. D’aquesta manera, la formació contribueix a recuperar i preservar el patrimoni dels seus municipis.

Paral·lelament, l’Escola desenvolupa una activitat de recerca i divulgació. Ha elaborat l’Inventari de Tocs Manuals de Campanes de la Garrotxa, Osona i la Conca de Barberà i ha participat en la sèrie televisiva Ben Sonat, produïda per la Xarxa de Televisions Locals i Olot Televisió, així com en el documental El llenguatge oblidat. Recuperant el stocs manuals de campanes de Catalunya.

Aquest premi reconeix un projecte que uneix formació, recerca i divulgació per garantir la continuïtat de l’art de tocar les campanes i preservar un patrimoni sonor estretament vinculat a la història i la identitat de Catalunya.

L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas ha posat punt final a la tercera edició del curs amb una jornada molt especial al campanar de Sant Romà de Joanetes. Familiars, veïns i persones interessades en el patrimoni campaner van poder assistir a una mostra pública en què els alumnes van interpretar fins a 26 tocs manuals de campana apresos al llarg del curs.

La mostra va permetre descobrir la gran riquesa i diversitat del llenguatge tradicional de les campanes. Els assistents van poder escoltar tocs litúrgics, festius, de difunts i també alguns dels antics senyals civils que, durant segles, van servir per comunicar-se amb tota la població. Més enllà de demostrar les habilitats adquirides pels alumnes, l’activitat va voler acostar aquest patrimoni cultural immaterial a la ciutadania i posar en valor la importància de preservar-lo i transmetre’l.

Per facilitar la comprensió de cada interpretació, el professor Nil Rider va anar presentant cadascun dels tocs, explicant-ne la funció, el significat i el context tradicional en què s’utilitzava. Aquesta contextualització va permetre als assistents entendre que darrere de cada toc hi ha una manera de comunicar, una història i una identitat pròpies de cada comunitat.

La jornada va concloure amb el lliurament dels diplomes acreditatius als alumnes que han completat la formació. L’acte va comptar amb la participació del director de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), Mn. Ramon Batlle; de la cap d’estudis, Núria Caum; i del regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, Lluís Amat, que van felicitar els participants per l’esforç i el compromís demostrats durant el curs.

Amb aquesta tercera promoció, l’Escola de Campaners continua avançant en el seu principal objectiu: formar nous campaners i garantir la continuïtat dels tocs manuals de campana, un patrimoni reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Cada nou alumne representa una oportunitat més perquè aquest llenguatge sonor mil·lenari continuï viu als campanars del nostre país.

Gràcies a totes les persones que ens heu acompanyat al llarg d’aquest curs i, molt especialment, als alumnes, professorat i col·laboradors que ho han fet possible.

L’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas – Llorenç Llongarriu arriba al final del seu tercer curs i, com ja és tradició, celebrarà la cloenda amb una mostra de tocs manuals de campana. L’acte vol ser una nova oportunitat per donar a conèixer aquest llenguatge patrimonial, declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, i alhora permetrà comprovar les habilitats i coneixements adquirits pels nous alumnes durant el curs.

La jornada tindrà lloc el dissabte 27 de juny, a les 11.30 h, al campanar de Sant Romà de Joanetes (La Vall d’en Bas). En primer lloc, es farà una mostra de tocs manuals presentada pel professor Nil Rider. En total, està previst interpretar vint-i-sis tocs de campana diferents, molts dels quals han estat documentats i recuperats gràcies a la tasca de recerca i transmissió impulsada des de la mateixa Escola de Campaners. L’acte conclourà amb el lliurament dels diplomes als alumnes, que anirà a càrrec de Mn. Ramon Batlle i Núria Caum, director i cap d’estudis de l’ISCREB. L’acte és gratuït i obert a tothom.

Per dur a terme aquesta sessió ens vam desplaçar a Cervera per practicar en un dels campanars més interessants de Catalunya: el de Santa Maria de Cervera.

La primera part de la jornada es va desenvolupar al local parroquial, on el professor Xavier Pallàs va impartir la classe de Conservació i Seguretat als Campanars. Es tracta d’una matèria imprescindible en la formació dels futurs campaners, ja que molts campanars presenten deficiències de conservació que poden comportar problemes estructurals i riscos per a la seguretat. Per aquest motiu, és important que els campaners aprenguin a detectar les necessitats de manteniment i adquireixin els coneixements bàsics per dur a terme petites reparacions i actuacions preventives.

La segona part de la sessió va tenir lloc al campanar de Santa Maria de Cervera. Allà, el professor Ramon Gené, juntament amb diversos membres de la Colla de Campaners de Cervera, ens van ensenyar alguns dels tocs més representatius d’aquest campanar, com ara el toc per cridar els campaners o el toc de bilandó. Els alumnes van poder practicar el repic de les campanes, els tocs amb la cadira de campaners, així com vogar i asseure les grans campanes del conjunt, una experiència pràctica molt enriquidora que els va permetre conèixer de primera mà les particularitats d’aquest magnífic campanar.

L’Escola de Campaners dedica una de les sessions del curs a l’estudi dels sistemes automàtics de toc de campanes. S’hi aborden tant els mecanismes tradicionals —com els martells de gravetat vinculats als rellotges mecànics— com les solucions més modernes, entre les quals destaquen els electromartells i els motors d’impuls o de volteig, habitualment controlats per centraletes electròniques. El professor Blai Ciurana va explicar amb detall cadascun dels sistemes que es troben habitualment a Catalunya, tot posant especial èmfasi en els aspectes que cal tenir en compte durant el toc manual per evitar-ne el deteriorament. Igualment, es van comentar els criteris que han de seguir els instal·ladors per tal de no dificultar ni impedir la pràctica del toc manual, garantint així la convivència entre tradició i automatització.

La part pràctica, conduïda per Xavier Pallàs, es va centrar en els tocs solemnes i festius. Aquests es caracteritzen per la interpretació del tritlleig o d’un repic rítmic i viu amb les campanes petites, mentre que les més grans es mantenen assegudes, realitzant passades alternes. Per tal d’assolir una bona coordinació i mantenir el ritme entre les diferents campanes, els alumnes van dur a terme diversos exercicis per millorar el control del moviment de la campana. Entre aquests, destaca la pràctica d’asseure la campana sense recolzar la palanca al topall, una tècnica que exigeix un domini precís de la corda, tant en l’aplicació de la força a cada tibada com en el control de la frenada.

El passat 14 de març, les classes de l’Escola de Campaners es van traslladar a Olot per conèixer de prop el patrimoni campaner de la basílica de Sant Esteve.

La jornada va començar amb la part teòrica a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa. La sessió va anar a càrrec de l’historiador i tècnic arxiver de la catedral de Barcelona, Nil Rider, que va explicar com es documentaven tradicionalment els tocs de campanes. Els alumnes van poder consultar diverses consuetes dels segles XVIII i XIX conservades a l’arxiu, uns documents que descriuen els diferents tocs i les tasques que desenvolupaven els campaners en la vida quotidiana de les esglésies.

A continuació, la classe es va traslladar a la basílica de Sant Esteve per realitzar la part pràctica. El professor Xavier Pallàs va guiar un recorregut per l’edifici per explicar els diferents elements vinculats al món campaner. A l’interior de la nau, els alumnes van poder observar i conèixer el funcionament del tintinacle, les campanetes de mà, la campana d’eixir de missa i el rogle.

La visita va culminar al campanar, on els participants van descobrir el funcionament de l’antic rellotge de torre, la matraca i el conjunt de campanes litúrgiques. Finalment, van poder provar la cadira de campaner, un sistema tradicional que permet tocar quatre campanes alhora: dues amb les mans i dues amb els peus mitjançant uns pedals.

Saber quan i per què es toquen les campanes és fonamental per a qualsevol campaner. El toc no és mai casual: respon a un moment concret del calendari i a una funció determinada dins la vida religiosa o comunitària. Per això, a l’escola de campaners dediquem una sessió específica a aprofundir en el calendari litúrgic i festiu, base imprescindible per entendre el sentit dels diferents tocs.

Enguany, la classe teòrica ha anat a càrrec de Margarida Güell, que ha guiat l’alumnat a través dels diferents cicles del calendari litúrgic, tot explicant la distinció entre festes fixes i festes mòbils. La sessió també ha abordat la manera com s’ha estructurat el dia històricament —amb les hores canòniques i els ritmes marcats per la llum solar— i com aquesta organització ha condicionat els diversos tocs de campana que marcaven la vida quotidiana.

La part pràctica, conduïda per Xavier Pallàs, s’ha centrat en els tocs de difunts, un dels àmbits més interessants de la tradició campanera. Aquests tocs varien segons el bisbat i, fins i tot, presenten variants pròpies a escala local. Aquesta riquesa i diversitat fan que la transmissió sigui especialment important.

Durant la pràctica, els alumnes han pogut conèixer i interpretar els tocs documentats en diverses poblacions: Santa Pau, Fontcoberta, Joanetes, Gombrèn, Avinyó i Ribera de Cardós. Cada toc, amb les seves particularitats rítmiques i estructurals, reflecteix una manera pròpia de transmetre la informació sobre el difunt i expressar el dol.